L'infinit ha turmentat la sensibilitat, ha fascinat la imaginació, ha esmolat la intel·ligència, ha fecundat la capacitat d'abstracció i ha suscitat vertígens d'anorreament i d'exaltació. Tant si és real com si és una extrapolació il·legítima de la imaginació desbocada, l'infinit invita a abandonar-s'hi, a protegir-se, a reflexionar sobre les subtileses de la raó, la immensitat de l'univers i el misteri de la divinitat. La cosmologia, la física i les matemàtiques investiguen la infinitud de l'univers i dels nombres. L'art, la mística i la teologia es pregunten què vol dir amor infinit, ésser infinit i bondat infinita. L'infinit va més enllà de tota expressió, però el pensament, la paraula i els sentits no poden resistir la seva fascinació.
La idea és la mateixa d'edicions anteriors: aprofundir l'audició d'obres vigents i parar atenció a l'estructura de la peça i, sobretot, al seu significat, finalment inefable. Referències a l'època de la peça, a fets biogràfics dels compositors, així com a d'altres aspectes de la vida musical, com la crítica o la interpretació, arrodoneixen la proposta, que manté un recorregut variat pels gèneres i èpoques més notables de la nostra tradició occidental. No es requereixen coneixements previs i totes les obres són, com cada any, inèdites a l'IDEC.